Aquesta setmana ha fet justament sis anys que vaig marxar a viure a la ciutat occitana de Le Puy-en-Velay Hi vaig passar un dels anys més intensos de la meva vida. Encara hi penso sovint… enfilar la costa de la cathédrale, pujar a la vierge o “escalar” la chapelle de Saint Michelle són rituals indispensables de qualsevol visitant. Però més enllà de l’esplendor patrimonial, allò que més m’atreu d’aquesta ciutat occitana és el mercat pagès de la place du Plot, el dissabte al matí. Quan hi vaig, m’agrada comprar-hi formatge (du pays, bleu de l’Auvergne, cantal…) i algun embotit..
De fet, les meves visites a Le Puy —si puc m’hi deixo caure dues vegades a l’any— són una trobada amical i gastronòmica. I és que al voltant de la taula és on gaudeix millor dels amics i del bon menjar. La combinació és interessant: jo hi arribo amb oli, pastissets i els ingredients per fer un bona fideuà; ells hi posen le sirop, la bière, les lentilles vertes du Puy i algun que altre saucisson. El formatge el comprem al mercat. I menjant, les converses es fan eternes i saboroses.
Deixa un comentari